L’assassina

En una illa dominada per la misèria, on la vida segueix el curs inalterable de sempre, una anciana, mentre contempla la seva néta malalta, medita sobre el patiment que han de suportar totes les nenes del seu voltant. Aleshores, per caritat, decideix estalviar-los aquest futur horrible, encara que hagi de recórrer a l'acte més inhumà de tots. En aquest retrat extraordinari de la injustícia i la depravació humanes, la mirada pura de Papadiamandis —com digué Odisseas Elytis— ens encomana la seva màgia, oferint-nos una imatge commovedora i alhora profundament real de la vida.